El violoncel ha estat sempre associat amb l'erotisme:
Charlotte Moorman interpretant Ice Music for Sydney de Jim McWilliams, Art Gallery of New South Wales, 1976.
Le Violon d'Ingres de Man Ray, 1924.
Histoire de l’œil porta aquesta idea fins a l'extrem mitjançant l'ús de tècniques no estàndard, on els intèrprets utilitzen mètodes reminiscents de pràctiques BDSM. Gairebé coreogràfica, l'obra es desplega com una marxa, amb moviments deliberats i processionals que transformen l'acte d'interpretar en una exploració de control, tensió i alliberament.