Amb aquest díptic volia crear una peça no memorable, una peça que, després de ser escoltada, simplement fos oblidada. Per això la duplicació: per posar a prova la memòria de l'oient dues vegades.
Composició en gris està escrita per a instruments barrocs i utilitza un llenguatge harmònic complex de 10-TET (temperament igual a 10 tons): tal rebuscament per fer la peça menys aprehensible. Composició en turquesa és una "orquestració" de la primera, una versió enriquida tímbricament per a un conjunt gran de membranòfons.
Ambdues peces estaven pensades per ser interpretades en el mateix concert: la primera al principi, la segona al final, encapsulant altres peces entre mig —creant així una gran estructura ABA'. Tanmateix, això no va ser així en l'estrena: es van interpretar amb dues setmanes entremig, però el mateix dia de la setmana, a la mateixa hora, en la mateixa sala, amb el mateix context i gairebé el mateix públic (per tant, podríem dir que la simetria de la forma ternària es va mantenir, amb una secció central de 336 hores!).
Estrenades el 2 de desembre de 2021 per Daniel García de Castro Domínguez, Marc Barrios Ferragut, Anna Espejo Fité i Julia Ramos Moreno i el 16 de desembre de 2021 per Pau Sanuy Costa, Andreu Ferrandis Miguel, Joan Carot Martínez i Javier Delgado Pérez, respectivament, a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).
Instrumentació (per C. en t.):
23 tambors de diferent mena: timpani - tom-toms - bombos - redoblants - bongos - congas - roto-toms - boobams... (o fins i tot instruments més exòtics ad lib.)
dos cròtals afinats igual (preferiblement en fa♯)
15 intruments de fusta, i.e. caixes xineses - temple blocks - log drums o similars